26 Avr Em grinyolen les dents… bruxisme!
El bruxisme és el mecanisme pel qual s’apreten o grinyolen les dents, generalment de forma inconscient. Les seves causes estan relacionades amb l’estrès, l’apnea del son, així com amb hàbits que forcen l’articulació de la mandíbula. Tractem el bruxisme tant des dels aspectes psicoemocionals com anatòmics, per afavorir una correcta oclusió de la mandíbula.
La mandíbula i el múscul més fort del cos
Articulador que simula l’articulació temporomandibular (ATM) i ajuda al diagnòstic, planificació i tractament necessaris per restaurar la correcta oclusió de la mandíbula.
El múscul del cos humà capaç d’exercir més pressió no està ni en els nostres braços ni a les nostres cames. El nostre múscul més poderós és, en realitat, el múscul masticatori de la mandíbula (masseter). Els músculs masseters són capaços d’aplicar una pressió propera als 80 kg de pes per cada centímetre quadrat, quan premem amb força. Aquesta potència es deu en gran part a l’efecte palanca que aporta el joc dels dos maxil·lars.
Tanta potència pot tornar-se en contra nostre. El bruxisme seria el cas més comú, ja que consisteix en serrar o apretar les dents de manera repetitiu causa de la contracció involuntària dels músculs masticatoris.
Com els moviments de la mandíbula estan lligats a tota la musculatura orofacial, les conseqüències d’aquesta alteració es tradueixen en simptomatologia dolorosa de cap, coll i esquena, a causa de les contractures musculars. També es manifesta com dolor a la zona propera a l’oïda, sorolls i espetecs articulars, cansament dels músculs mandibulars, o com un increment del desgast o de la sensibilitat dental.
Els nens també pateixen bruxisme i és fins i tot més freqüent que en la població adulta: aproximadament, una quarta part dels nens espanyols pateixen bruxisme. Quant als adults, es calcula que la meitat de la població ha experimentat bruxisme alguna vegada, especialment en estats d’ansietat.
Què ens fa mossegar amb força?
Entre les causes del bruxisme podem trobar certa predisposició genètica, períodes d’apnea de la son, estrès, ansietat, consum habitual de substàncies com tabac, alcohol, drogues, etc. Es calcula que l’estrès està darrere del 80% dels casos de bruxisme en adults.
Mals hàbits que propicien el bruxisme.
Certs gestos quotidians com mastegar xiclet, fumar, mossegar els bolígrafs o la mucosa oral, mossegar-se les ungles o menjar pipes, empitjoren el dolor provocat pel bruxisme. Tots aquests hàbits van acompanyats d’una posició forçada de la mandíbula o d’una forta pressió aplicada sobre un mateix punt, de forma repetitiva, que acaba perjudicant a l’articulació temporomandibular (ATM) i produint dolor i molèsties.
Fins i tot les males postures corporals, en seure o al carregar pes, poden agreujar aquest tipus de dolència.
Com alleujar la tensió?
Per prevenir o tractar el bruxisme, és important estudiar l’oclusió i aconseguir un equilibri amb la musculatura masticatòria i l’articulació temporomandibular (ATM).
Placa miorrelaxant
Aquest equilibri ho vam aconseguir a través d’una relaxació de la musculatura masticatòria mitjançant la utilització de fèrules durant 24 hores al dia combinat amb tècniques de fisioteràpia. Els tractaments relacionats amb el control de l’estrès i de la tensió muscular, poden consistir en diferents tècniques com el biofeedback o la teràpia miofuncional.
Per coordinar de forma correcta l’oclusió amb l’ATM pot ser necessària la realització d’un tractament posterior d’ortodòncia senzill o bé un tractament combinat d’ortodòncia i Cirurgia Ortognàtica, un cop aconseguida una situació musculoesquelètica estable.
