25 Jul 10 consells contra la càries dental en nadons

La primera pregunta que molts pares i mares es fan en relació a la salut bucodental dels seus fills és: Quan he de portar el meu fill/a al dentista per primera vegada?
La resposta és ben fàcil: idealment la primera visita hauria de ser quan surt la primera dent temporal o “de llet” (aproximadament als 6 mesos) o bé durant el primer any a tot estirar.
En aquesta visita es donen els primers consells per a la salut dental del nadó per evitar l’aparició de les primeres càries, el què s’anomena càries de primera infancia.

Què és l’odontopediatria? 

En els nens, mantenir una bona salut bucodental és encara més important que en els adults, ja que algunes alteracions poden afectar greument el seu desenvolupament.

D’altra banda, l’anatomia de la boca dels nens té particularitats que ha de tractar l’especialista: l’odontopediatra. El cirurgià maxil·lofacial pediàtric tracta els problemes bucodentals un cop els hàbits de prevenció han fallat, quan sigui necessari un tractament quirúrgic de la boca.

Cal acudir a aquests especialistes quan, per exemple, el nadó pateix inflamacions anormals o infeccions. Normalment, es procura conservar les dents afectades, per exemple mitjançant el tractament de la polpa dentària, per tal de minimitzar l’impacte en el desenvolupament de la boca i la cara. Tanmateix, en alguns casos serà necessari extraure la dent.

Salut bucodental en els nens

Tenim uns 10 microbis per cada cèl·lula del nostre cos, i la cavitat oral és una de les regions anatòmiques on hi ha més diversitat de flora bacteriana.

Alguns microbis són residents permanents, mentre que d’altres són “visitants” exògens; alguns són aerobis i d’altres són anaerobis; però la clau és l’equilibri entre els diferents tipus de microorganismes. Una bona higiene bucodental manté les condicions de pH, humitat, etc., que fan possible aquesta convivencia.

Els per quès de la càries dental 

És important saber que la càries dental és la malaltia crònica més freqüent en la infància, amb una prevalença força elevada en els preescolars espanyols. Aquesta malaltia infecciosa és una malaltia sucre-dependent, és a dir que està causada pel consum de sucres.

La càries de primera infància té diversos factors de risc, com per exemple una higiene bucal insuficient, el biberó o lactància materna a demanda i/o nocturna, el consum freqüent de carbohidrats i sucres refinats, una colonització bacteriana precoç entre d’altres.

Els microbis que han format la placa bacteriana a la superfície de les dents metabolitzen els sucres després de la ingesta, tot alliberant àcids que destrueixen l’esmalt dentari.

És contagiosa?

La primera transmissió de les bactèries causants sol tenir lloc en l’entorn familiar! Per la pròpia saliva (netejant el xumet amb la boca, compartint els coberts…) els microbis passen de pares a fills. Tanmateix, un estudi recent demostra, que una part important de les bactèries causants de la càries es transmeten fora del cercle familiar, com ara a les escoles.

És dolorosa?

En un principi, quan la càries només afecta a la capa més superficial i dura de la dent, no es pateix cap dolor. Però un cop travessa l’esmalt i penetra la dentina i arriba al nervi, apareix el dolor, especialment amb la ingesta de dolços i líquids freds o calents.

Quines conseqüències té?

La càries dental pot generar conseqüències greus en la salut general del nen o nena, com per exemple dolor intens, infeccions, problemes en l’alimentació o una disminució del seu desenvolupament físic i capacitat d’aprenentatge.

Veient a tot el que pot derivar una càries, és per això que és tant important portar els nostres fills al dentista, sobretot per poder prevenir l’aparició d’aquesta malaltia i curar-la quan sigui necessari.

Prevenir la càries en 10 passos

A continuació us expliquem alguns consells recomanats per la SEOP (Sociedad Española de Odontología Pediátrica) que poden ser d’ajuda per prevenir l’aparició de la càries dental de primera infancia:

1. En els nadons, és aconsellable anar reduint gradualment la lactància materna durant les nits des que apareix la primera dent (cap als 6 mesos) i sobretot a partir del primer any.

2. És molt important evitar la contaminació de saliva dels pares als fills, perquè podem transmetre els bacteris dels adults als nens petits. Per això és recomanable per exemple no fer servir els mateixos coberts ni netejar el xumet amb la saliva si s’ha embrutat.

3. Es pot començar la neteja bucal fins i tot abans de l’erupció de la primera dent, amb una gasa humida o bé amb un didal de silicona i neteja les genives, la llengua, les galtes i el paladar.

4. El mètode de fluoració reforça l’esmalt de les dents i el fa més resistent als àcids i a l’aparició de càries. S’ha de dur a terme sota la supervisió de l’especialista.

5. Quan ja erupciona la primera dent és molt important netejar les dents dues vegades al dia, sobretot a la nit. Es pot començar a fer servir un raspall de dents de lactants amb tacat amb pasta dental de 1000ppm (parts per milió) de fluor.

6. En els nens entre 1 i 3 anys està indicat realitzar la higiene amb un raspall adequat per a la seva edat i amb la quantitat de pasta de 1000ppm equivalent a un gra d’arròs.

7. A partir dels 3 anys la quantitat de pasta hauria de ser com un pèsol i d’entre 1000 i 1450 ppm.

8. A partir dels 6 anys la pasta dental ja ha de ser amb 1450 ppm i pot ser variable segons el risc de caries del nen.

9. És imprescindible saber que el raspallat dental en nens només és efectiu si és realitzat per un adult. En els nens fins a 8 anys es recomana que deixar que el nadó/nen “jugui” una mica amb el raspall per agafar l’hàbit i després siguin els pares i mares que realitzin el raspallat pròpiament. A partir dels 8 anys els pares haurien de continuar supervisant el raspallat nocturn, que és el més important de tot.

10.  Un altre factor clau per evitar l’aparició de càries és la dieta. És important evitar els sucres refinats i afegits, sobretot durant els primers dos anys de vida, i no mullar el xumet en líquids amb sucre o mel.

 

L’odontologia pediàtrica incorpora les noves tecnologies

Com a moltes àrees de la medicina i la salut, l’odontologia pediàtrica es beneficia de les noves tecnologies i dispositius electrònics.La idea és que l’hàbit de rentar-se les dents s’incorpori des del principi, cosa que es pot iniciar a edats primerenques. Pel que fa a la tècnica del raspallat, és igualment important però caldrà més temps per perfeccionar-la, a més de la supervisió dels pares durant els primers anys.

Per exemple, una empresa americana ha llançat una campanya de Kickstarter (un sistema de finançament per mitjà del micromecenetatge i crowdfunding) per produir i treure al mercat en els propers mesos un smartwatch infantil.

Els smartwatchs o rellotges intel·ligents són dispositius de tipus “wearable” amb connexió inhalàmbrica amb el mòbil, i es porta sempre encès sobre el cos o la roba. Aquest gadget inicialment va dissenyar-se per adults, i pot monitoritzar constants vitals, i alhora permet consultar tot tipus d’informació a l’instant sense haver de buscar el móvil.

Com? El rellotge està connectat al mòbil dels pares i ells poden programar recordatoris visuals i amb vibració dels moments del dia en què han de rentar-se les dents, entre altres activitats diàries. Aquesta idea, aparentment ha interessat a molts pares, ja que ha rebut moltes més donacions de les esperades.

Com gestionem el dolor… i la por?

L’aparició de càries pot provocar dolor un cop penetra les diferents capes de la dent. Molts nens (igual com molts adults) senten ansietat davant de la visita a l’odontòleg o el cirurgià maxil·lofacial. Això altera la conducta i dificulta tant la diagnosi com el tractament, especialment quan l’angoixa va unida al dolor.

Existeixen dos mètodes pal·liatius: la sedació i l’anestèsia, però ambdues comporten més riscos en nens que en adults. A més, la sedació per nens té una doble finalitat: no només alleuja el dolor i l’angoixa, sinó que a més modifica la conducta.

Per tant, l’especialista farà un ús controlat dels sedants quan sigui necessari pel benestar del pacient, i les seves instal·lacions estaran adequadament preparades per tractar possibles complicacions, fonamentalment de les vies respiratòries.

Els mètodes de sedació han evolucionat molt durant els darrers anys, i en molts casos faciliten els procediments, disminueixen el patiment i sovint eviten l’anestèsia.

Dra. Neus Lanau Solé Maxilonet, Barcelona

La Dra Neus Lanau Solé és llicenciada en Odontologia per la Universitat Internacional de Catalunya.

Té un Postgrau d’Implants i Periodòncia per la Clínica Aparicio – Universitat de Göteborg, Suècia.

Actualment, està en procés de realització de la seva tesi doctoral simultàniament a la pràctica privada d’Odontologia general, Endodòncia , Pròtesis i Periodòncia a Barcelona i Vallès.